|
|
|
|
|
|
           |
TEXT: Aureli Querol i Anglès Els successius arranjaments i
enderrocaments d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel
que fa a la fesomia externa de la població en les darreres dècades, marcat
de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcció. Això
no obstant, encara es conserven inalterats el traçat dels carrers í algunes
portalades treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila, on el
vianant pot alenar amb enyor, si li plau, èpoques passades. * L'església parroquial. Alçada al segle XIV fou reconstruïda i ampliada entre 1622 i 1659, en què es donà definitivament per acabada, tot i que posteriorment s'hi van anar afegint tota una sèrie de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), la portalada d'entrada principal el 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre d'altres. La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques. Com a resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit en ser desposseït dels seus retaules i ornaments. Serà en acabar aquesta contesa bèl.lica quan s'endega una campanya per afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'aquests obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals cal destacar, per la seua relevancia en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el que hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patró de la vila. L'ermita de la Mare de Déu
del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i embolcallada en un
saludable i atapeït paratge arbrat, l'ermita del Socors frueix de l'amorosit
caliu dels calijons. El camí que hi duu és trepitjat sovint par nombrosos
vianants que a l'estació estiuenca, especialment, aprofiten par fer llargues
passejades sota l'ombra de l'arbreda. *El convent de la Santíssima
Trinitat. Fundat a començaments de l'actual segle per sor Margarida, la seua
construcció bàsica forma part de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la
façana treballada amb pedra ornamental. La seua església, petita, manté una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblant als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referència a l'orde religiós. La capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada dins el nucli urbà i construïda a darreries del segle XVIII, és l'única capella que ha romàs conservada de les quatre que hi havia dins la població. La capella de Sant Josep. Es troba a mig camí entre la vila i l'ermita del Socors. Va ser edificada el 1835. El 1984 s'hi col.locà un quadre de taulellets amb la figura del sant. * La Torre. És l'edifici més vell del poble. Malgrat la data que hi ha a l'escut treballat a la pedra i adossat a la paret frontal, que assenyala l'any 1625, de fet la construcció d'aquesta vetusta edificació es força desconeguda, ja que fins i tot Martí de Viciana, a la segona meitat del segle XVI, diu que "al principio fue muy bueno y de tiempo muy antiguo". La seua sòlida construcció,
treballada amb pedra de carreu, ha patit al llarg del temps algunes
modificacions importants i ha estat utilitzada, entre d'altres, com a seu de
l'Ajuntament, presó i magatzem. Actualment, tanmateix, acull el Centre
Cultural la Torre. * El Casal Municipal. Conegut
també com a Centre Republicà fou construït durant la Segona República. El
més característic d'aquest edifici es la frontera, reflex dels corrents de
decoraci6 de façanes propis de l'època i que es troba en una bona colla
d'edificacions calijones.
Míchel Batiste Este sitio se actualizó por última vez el 19-09-2005 |